L'objectiu d'aquest projecte és analitzar les polítiques de transparència i accés a la informació a Espanya a nivell nacional i autonòmic. Les polítiques de transparència constitueixen un dels canvis més importants en el funcionament de les societats avançades, i més en concret la qualitat de la democràcia. Pretenen donar resposta als problemes de legitimitat de les institucions democràtiques, els problemes de corrupció, i de forma genèrica a la desconfiança i demanda de canvi social generada després de la crisi financera internacional. La transparència, el dret a la informació, i la bona governança són els pilars d'una nova forma de fer política que té com a objectiu últim eliminar el monopoli de la informació per part de polítics i funcionaris, garantir la transparència per fer efectiu el principi de rendició de comptes, i potenciar la participació ciutadana en el procés d'elaboració de les polítiques, per fer-lo més inclusiu, i reflexiu. En aquest estudi expliquem com s'han regulat aquestes qüestions a Espanya a nivell estatal i autonòmic, i per què hi ha diferències importants en quant a l'abast de la regulació. A partir d'aquesta comparació, esperem contribuir a l'estudi d'una de les polítiques que potencialment pot contribuir més a transformar les societats avançades en societats més inclusives, innovadores i reflexives. A partir de la teoria de la difusió de polítiques, i els models principal-agent s'espera demostrar que l'abast de les polítiques de transparència en les CCAA depèn en gran part dels beneficis esperats per part del decisor autonòmic de prendre aquesta decisió.

En concret esperem que (1) com més gran sigui la competència interpartidista i la incertesa respecte al resultat de les següents eleccions, major la probabilitat d'adoptar polítiques de transparència d'abast elevat. De la mateixa manera, (2) com majors són els beneficis potencials esperats, més gran és la probabilitat que els decisors estatals i autonòmics modifiquin el seu posicionament inicial respecte a la política. Finalment, esperem que (3) el nivell de corrupció autonòmic no explica les diferències en l'abast de les polítiques de transparència. Així mateix, seguint la teoria de l'equilibri interromput s'espera demostrar que (4) la regulació de la transparència segueix un procés de canvi radical, i (5) l'abast de la política de transparència serà similar a aquelles CCAA en les que el canvi hagi estat impulsat per una coalició d'actors amb característiques similars pel que fa al nombre d'actors i tipus d'interessos que comparteixen respecte a la política.

Per comprovar aquestes hipòtesis, es crea un índex de transparència autonòmic a partir de l'anàlisi de la regulació estatal i autonòmica. Per a l'anàlisi de la dinàmica de l'agenda es creen bases de dades sobre la priorització d'aquest problema en l'àmbit parlamentari, governamental i mediàtica en l'última dècada. Igual que la resta de dades creats pel Grup d'Anàlisi Comparat de l'Agenda Política (www.ub.edu/spanishpolicyagendas), un cop publicats els primers resultats, seran d'accés lliure per a la comunitat científica. Finalment, la consecució d'aquest projecte és fonamental per a la consolidació i internacionalització de les activitats d'aquest grup de recerca en el marc de la xarxa de recerca internacional: Comparative Agendas Project.