Durant les últimes sis dècades, les polítiques de condicionalitat (és a dir, la concessió d'ajuda a canvi de reformes) s'han generalitzat. El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el govern dels Estats Units, la Unió Europea, i fins i tot molts poders regionals, les utilitzen. No obstant això, les polítiques de condicionalitat no sempre funcionen. De vegades, resulten ser eficaços i eficients, i els governs acaben implementant i mantenint les reformes requerides per l'organització dels donants. Altres vegades, però, les polítiques de condicionalitat fallen, i els governs acaben sense implementar les polítiques acordades amb els seus donants, o fins i tot desfent aquelles reformes que ells mateixos havien emprès. Aquest projecte tracta d'explicar aquesta variació - és a dir, per què les polítiques de condicionalitat de vegades funcionen i altres vegades no? Aquest projecte innovador pretén respondre a aquesta pregunta tant perfeccionant les nostres eines teòriques per analitzar els sistemes d'incentius internacionals, i mitjançant la producció d'una investigació empírica d'alt nivell sobre aquests assumptes d'actualitat. A la banda teòric, busquem anar més enllà de l'anàlisi neoclàssic del fracàs de la política com sent a causa exclusivament al baix poder dels incentius externs. Ens basem en, i busquem perfeccionar, el nostre treball recent [Karagiannis, I. i N. Konstantinidis (2015), "Sobre l'èxit de les polítiques de condicionalitat condicional internacionals (amb evidència de Grècia i Espanya durant la crisi de l'eurozona" POLÍTICA GLOBAL doi: .. 10.1111 / 1758-5.899,12198] Conceptualitzem les polítiques internacionals de condicionalitat com programes d'incentius extrínsecs, i analitzem el seu impacte en la motivació intrínseca per reformar dels governs nacionals. Això ens permet situar-nos en un marc racionalista de principal -agent, on la (relativament informada) organització internacional de donants és el principal i el (relativament desinformat) govern nacionals l'agent. l'ús de la teoria dels jocs de senyalització bayesians ens permet derivar les condicions sota les quals les polítiques de condicionalitat poden, o no, poden tenir èxit. el que es necessita amb urgència ara és (a) treballar a través d'extensions addicionals del model de referència per derivar totes les condicions possibles, i (b) analitzar la relació entre la nostra tecnologia teòrica i teories substantives de política europea i internacional. A la banda empíric, el nostre objectiu és la construcció de dos conjunts de bases de dades detallades sobre acords de condicionalitat - una per a les polítiques de la Unió Europea, i una altra per als acords de condicionalitat en l'àmbit de la política internacional, amb un enfocament especial en els acords relacionats amb el desenvolupament. A més, volem dur a terme una sèrie d'estudis de cas detallats, sobretot a Europa i Amèrica Llatina. Els resultats del nostre projecte seran alhora teòrics i de rellevància immediata per al disseny de les polítiques de condicionalitat. A la banda teòric, la nostra intenció és contribuir en els actuals debats amb un punt de vista nou sobre la qüestió dels sistemes d'incentius internacionals: quan obeeixen a la lògica neoclàssica de corbes d'oferta normals, i quan no? A la banda de la política, anem a proporcionar orientació específica sobre quan s'han d'aplicar certs criteris.